AMORS A DISTÀNCIA
Erem estiu, quan vaig conèixer una persona increïble: Cabells negres, ulls negres, pell morena, nas gran però graciós, llavis carnosos... Ens vam anar coneixent millor, i al cap de tres dies, vam començar a sortir. A la mateixa nit, una amiga amb la seva parella i jo amb la meva, a les 3:00h de la matinada, vam anar a fer un vol nocturn. Feia nit perfecta. Hi havia un cel seré amb estrelles. La lluna, il·luminava tots els rostres...
Després vam tornar a les habitacions, però com que no podíem dormir, vam sortir un altre cop fora, i ens vam trobar darrere l'església. Vam estar parlant, fins que es fa ver de dia, i vam anar a esmorzar. Encara que ningú sabia el que havia passat, els monitors ho sabien tot i ens van castigar sense discoteca. Però com que ells també van ser joves, i sabien que era voler estar una estona sols entre ells i tindre intimitat ¡, ens van perdonar.
La nit de la discoteca vam estar tots junts, rient, ballant, plorant d'emoció... Va ser una nit perfecta.
L'endemà, estàvem tots tristos, perquè era l'últim cop que estàvem tots junts. Sabíem que la distància per l'amor i l'afecte que ens teníem, seria un gran obstacle. Però ens vam prometre, que mantindríem el contacte per Facebook, o altres xarxes socials. I fins aquí la meva primera història d'amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada